Les preguntes de la Religió d’aquí. Pregunta numero 6.

Què fem amb els joves d'avui?

Els nostres joves s’han convertit en un problema per a la nostra còmoda societat. No crec que tingui res que veure la laxitud amb que se’ls forma, la falta de valors que se’ls transmet, la manca d’expectatives que se’ls ofereix. Que es fotin! A nosaltres també ens va costar sortir endavant, no? Que emigrin, que pluri-sub-treballin o que delinqueixin, però sisplau que deixin de molestar! No fan cas, no marxen de casa ni amb bombes fètides, demanen de tot i a sobre volen que els estimem, com si fos la nostra obligació!

Davant aquest pes insuportable he decidit consultar la Bíblia a veure si m’il·luminava, sempre va bé una mica de assessorament omniscient.

   Doncs com sempre, el llibre sagrat ens treu de dubtes al Deuteronomi 21-18:

18 Si un home té un fill insubordinat i rebel, que no vol obeir el seu pare ni la seva mare, i ni que el reprenguin no els vol escoltar, 19 el pare i la mare el prendran, el presentaran als ancians de la ciutat, a la porta d’aquell lloc, 20 i diran als ancians de la ciutat: «Aquest fill nostre és insubordinat i rebel, no ens vol obeir, és un perdut i un embriac». 21 Llavors tots els homes de la ciutat l’apedregaran fins que morí. Així extirparàs el mal d’enmig teu; tot Israel, en sentir-ho dir, temerà.

Tot arreglat d’un sol cop. Els pares, lliures de la criatura gandula, els jubilats ja tenen feina jutjant tots aquests adolescents “perduts i embriacs” i els aturats tindran feina a recollir pedres per lapidar tota aquesta patuleia de joves que, en definitiva els farien aviat la competència. Bé, imagino que quan diu “tots els homes de la ciutat” no inclou els que tinguin feina, ja que son tan poquets.

Només tinc un però. Potser aquesta política d’extermini va donar fruits en altres èpoques, però si ho féssim avui ens perdríem conèixer la generació de joves més intel•ligents, més formats, més solidaris i més decents que mai hem tingut. Parleu amb ells i veureu fins a quin punt son millor que nosaltres. Només això explica que uns pares i una societat tant poc exemplars i un futur tant insegur i pestilent a la vista no ho siguin prou com per a desanimar-los. Veure com aprenen, treballen, s’esforcen, ajuden, donen, gaudeixen…com espremen la poca esperança que els estem donant m’emociona i admira. Tant de bo fos jo la meitat de bo que ells. I de vosaltres ja millor no dic res, que encara us molestareu!

Los Mozos descuadran (y 2)

En Cañas ha decidit plegar de diputado autonòmico per fer-se Mozo de Escuadra

També vull agrair els Mossos la seva contribució creativa al fet reivindicatiu català. Tan amants com som de fer ensenya de la creativitat, hauríem de reconèixer la qualitat d’aquesta iniciativa. Algú creu que a un Guàrdia Civil o a un Policia Nacional se li hagués ocorregut protestar contra el govern que els paga adreçant-se als ciutadans catalans en català? I no és perquè siguin espanyols, no. Es que ni a un Guàrdia Urbà de Barcelona!

A partir d’aquesta constatació, proposo pels Mossos la Creu de Sant Jordi, el premi del FAD, el Nobel de Literatura i el de la Pau així com tot el que la Unesco tingui previst per a iniciatives creatives i trencadores.

Ara bé, un advertiment. El repte no és fer diana un cop, sinó mantenir el nivell o fins i tot superar-se. Què faran el proper cop? El seu públic està expectant!

Proposo alternatives de protestes potents, impactants i tan conseqüents com la anterior. Que durant les protestes no facin l’amor amb les seves parelles. Que beguin sempre el vi baratet dels menús baratets dels restaurants baratets sense gasosa. Que llegeixin el diari començant pel darrera o simplement que el llegeixin. Que busquin aparcament legal quan arribin a una emergència, traient el tiquet tot i veure que arriben tard. Que es posin tanga vermell, que porta sort (les Mosses no, que potser ja el duen). Que estomaquin també als neonazis quan hi ha una protesta.

No penseu que m’en foto. Noo, i ara! Només penseu que potser teniu raó, però tothom està parlant de l’idioma que utilitzareu, no de la vostra reivindicació. Estratègia equivocada.

Los Mozos descuadran

 

No entenc tanta polseguera amb que els Mossos protestin expressant-se en castellà. Ho fan sempre. Vam canviar Guardia Civil per Mossos amb la única finalitat que ens multessin igual, però en català. I no hem aconseguit ni això. Els sento parlar cada matí mentre esmorzen i veig quin és el seu idioma vehicular. No és el català. També entre els Mossos l’idioma hegemònic s’imposa al propi del País. Com entre els segurates, cambrers, taxistes, jutges, etc. L’obligació és l’únic obstacle a que ens parlin directament en castellà.

De fet, també esperàvem un nou tarannà, més dialogant i democràtic, però en això també hem fracassat. La Guàrdia Civil de Trànsit de la democràcia era més educada i dialogant que aquests nois inexperts que ens multen avui. Són prou gallets. Dels antidisturbis no crec que calgui dir res. I dels altres tinc l’exemple de l’heroi que li trenca el nas a un borratxo d’un cop de puny per haver-li dit “fill de puta”. El criteri a aplicar se’n diu “proporcionalitat” i no va existir. El judici no cal dir qui el va guanyar.

Per tant jo els proposo que si volen parlar castellà regularment, estomacar la gent de tant en tant i ser més xul·los que ningú sense conseqüències, es passin massivament a la Guardia Civil. Així aquest Conseller d’Interior intranquil que tenim podrà seguir demanant Mossos per a la Acadèmia de Mollet, en una interessant ficció de estar reduint l’atur i incrementant la seguretat del Principat.

Els que marxin només hauran de pagar el petit preu de viure en casernes, estar militaritzats i guanyar mooolt menys que aquí. I els que quedin estaran contents d’haver-se lliurat d’aquests elements aliens i pertorbadors. Oi?

Ja és Nadal! :)))))))))

CINEMA: In Time

 

No és una obra mestra, si voleu tastar d’aquest beuratge aneu a veure Melancolía. Aquesta us la vull recomanar perquè, tot i que fa moooolt mala pinta abans de començar – el prota és en Justin Timberlake i la prota es una jaquilla amb el ulls de Marujita Díaz – resulta una interessant metàfora del Món de veritat. I m’ha donat la solució a un dubte que fa temps que em faig.

Pregunta: Perquè la gent no crema caixers automàtics?

Resposta: Perquè estem massa ocupats sobrevivint dia rere dia.

Què pretén el Govern amb la sanitat?

Carta al Director a El Periodico

Dimecres, 30 de novembre del 2011

Luisa Martín Belmonte – (Barcelona)¿Què pretén el Govern amb la sanitat? Està retallant recursos i personal, així com el sou dels empleats que queden, però no estalvia gaire traient aquestes ambaixades de pa sucat amb oli que ens costen milions cada mes; tampoc deixa de malgastar en el doblatge de les pel·lícules al català perquè l’egocentrisme d’unes dotzenes de catalans separatistes quedi satisfet. Milions d’euros es gasten cada mes en classes de català a tot el món, perquè la seva marca de país quedi plasmada en algun lloc, classes que segurament no es donaran més que a algun fill de català perdut per aquests mons de Déu-, i un llarg etcètera de malbarataments en l’apartat identitari. En canvi, es retalla en una cosa tan essencial com la sanitat, sabent que moltes de les reformes que vol fer, com el copagament, no entren en les seves competències. ¿Està buscant que el nou Govern li retiri les competències en sanitat? Possiblement. D’aquesta manera serà l’Estat –és a dir, tots els espanyols– qui pagarà el seu deute multimilionari i ells es quedaran amb el gran capital que reben cada any de les arques de l’Estat per seguir malgastant, però amb aquest victimisme que els caracteritza, els polítics de CiU passaran el dia dient que “Madrid els treu competències”, que “Madrid els ignora i els roba, exigint la devolució dels milions que diuen que sempre els roba “Madrid, però respirant perquè el Govern central, és a dir, tots els espanyols han tret el deute i tenen tranquil el personal sanitari i els usuaris de la sanitat.

 

FINS AQUI LA CARTA DE LA LUISA. HE ENVIAT UNA RESPOSTA A EL PERIODICO, PERO CONEIXENT-LOS, CREC QUE NO LA PUBLICARAN. ES AQUESTA:

 

PER A LA LUISA

Hola Luisa. Dius que no saps que pretén el Govern retallant la Sanitat. Jo t’ho dic: el mateix que amb l’Educació o amb TV3, tornar els favors que deuen als seus amics. Afavorint les mútues, les escoles privades i els mitjans de comunicació dels seus afins. No ho barregis amb el foment de l’ensenyament del català que totes les altres llengües fan, les oficines comercials que tots els països tenen i el doblatge audiovisual a la llengua pròpia que a Espanya, França o Alemanya no fa vergonya, es veu. No deus saber que el Cervantes ignora la promoció del català o que les ambaixades espanyoles ignoren la promoció de l’economia catalana. De fet se’n foten, ho sé de primera mà. Que a Espanya no es pugui vendre res sense manual en castellà és protegir al consumidor. El mateix pel català o l’euskera és agressió i malbaratament.

 Se’t veu el llautó d’una hora lluny, Luisa.

Ja és Nadal al Corte…i a altres llocs!

Los timbaleros del Bruch

Cartellera BCN 10-11-11

Ara que es parla tant – sembla com si fos campanya electoral – de qui defensa Catalunya, els catalans, el català i fins i tot el ruc català (tots), he volgut comprovar si el canvi del menyspreat tripartit a la nostrat bipartit del mínim comú múltiple Convergència (Democràtica) i Unió (també Democràtica) ha millorat la catalanitat del país. I m’he anat al cinema.

 Allà he comprovat con EVA – pel·lícula catalana, de director català, productora catalana, catalaníssim guionista… – dijous passat es podia veure en català a 3 sales de BCN – només 1 a partir de les 7, pels que treballem – i cap de la província, o demarcació com diuen a TV3.  En castellà a 12 sales de BCN (11 amb sessions a totes hores) i a 8 de la demarcació.

 De les altres millor no parlem. 

No veig cap canvi. Com a mínim el tripartit va fer una llei compromesa, que només cal aplicar. No ens retalleu també el català, patriotes. Si us plau.

Quien quiera Peces que se moje la Barba

Tret de http://wishyouwereturtle.blogspot.com/2011/05/beardfish-sane-day-parte-2.html

Suposo que hi ha hagut multitud de crítiques, comentaris, amenaces, acudits, panegírics, defenses o burles a l’amic Gregorio. Dec fer tard. Però vull fer notar un aspecte que no he vist que es destaqués, quan a mi em sembla el més important.

Un senyor que es coautor de la Constitució Espanyola, incorrupta llei suprema que serveix per a estroncar tantes coses diferents, Ell, com tants altres espanyols de Castella i de la perifèria castellanitzada, parla dels catalans – amb l’insòlit afegit dels Portuguesos! – com si fóssim de la seva propietat. “Si nos hubiesemos quedado con…y hubiésemos dejado a…”

El que no entenc és perquè diu que ara nos es pot bombardejar Barcelona. Segur que si es posen, poden. Afers interns, es diu d’això.

Blackberry (xuclat d’en Miguel Angel Fernandez de la meva feina)

Marguerite Yourcenar, en sus “Memorias de Adriano”, escribió: “Dudo de que toda la filosofía de este mundo consiga suprimir la esclavitud; a lo sumo le cambiarán el nombre.”

¿Por qué se llama BlackBerry?  En la época de la esclavitud en los Estados Unidos, a los esclavos nuevos se les ataba una bola negra de hierro muy irregular y cacariza (no era una bola perfecta), con una cadena y un grillete al pie, para que no escaparan corriendo de los campos de algodón. Los Amos, para usar un eufemismo (palabra políticamente más correcta, suena más bonito), le llamaban “BlackBerry” (cereza negra) porque se asemejaba a dicha fruta. Ese era el símbolo de la esclavitud que decía que estaría forzado a dejar su vida hasta perecer sin poder escapar en esos campos de siembra.

En los tiempos modernos, a los nuevos empleados no se les puede amarrar una bola de hierro para que no escapen, en cambio, se les da un “BlackBerry” y quedan inalámbricamente atados con ese grillete, que al igual que los esclavos, no pueden dejar de lado y que los tiene atados al trabajo todo el tiempo. Es el símbolo moderno de la esclavitud. Gerentes, ejecutivos, directores y empleados en general tienen uno y cualquiera puede ver cómo están pegados a él todo el tiempo, como adicción; en el baño, en el auto, en el cine, en la cena, al dormirse y no hay forma de escapar cuando llama el jefe o cuando les mandan correos. No hay manera de decir que no te llegó o que no escuchaste porque este teléfono chismoso te avisa si llamaron y no contestaste, si tienes mensajes por leer, si los leíste y si los demás abrieron tus correos, te marca citas, horarios, te despierta, se apaga solo, se prende solo, y te permite estar idiotizado horas en la internet, mientras tu esposa, esposo, novia o novio y tus hijos y familia te reclaman porque no les pones atención. Y ahí los ves, modernos ejecutivos que se sienten muy importantes porque “el jefe” les dio su BlackBerry para que no escapen de los campos de trabajo.

No habrían podido pensar un nombre mejor, ¿no?