Avui estic al meu japo madrileny favorit. Es diu Yokomo. Suposo que l’amo oriental es va introduir al castellà veient Torrente i creu en la bondat d’aquests jocs de paraules de perfil baix. De fet podria ser pitjor i dir-se La Gran Muralla (japonesa) o Casa Yoshi. Les madrilenyes desfilen contínuament lluint escots, cuixes o mitxelíns. La meva presencia sol influir en que parin a veure la carta – faig pinta de gourmet, jo – però gairebé sempre segueixen el seu camí cap al seu proper desengany. La cambrera s’ha adonat del meu paper de ganxo i m’obsequia darrerament amb uns rotllets de soja que estan cruixentets i mullo a la salsa de soja. S’ha de sucar tot a la soja en un japo, fins i tot la soja? Complex.
De fet avui he demanat sushi combo, com sempre, i m’ha preguntat rudimentàriament si volia quelcom mes (tres vegades)…finalment m’ha portat de propina els rotllets, potser esperava que incrementes la meva comanda. Haurà d’esforçar-se mes.
Els meus veïns nacionals tenen una conversa poc edificant sobre el seu grup d’amics. La frase mítica l’ha expel·lit la del front aixecat i els pits caiguts. “Yo no me río de Jose (amb gran dignitat), normalmente me río mas de David (ho diu amb gran cerimonia)”. Altres paraules arribades amb el vent han estat “se dan todos por el culo i van con las tias para divertirse”. En resum son un grup de bisexuals sornaguers en plena crisi de compromís. No lliga amb l’ambient de meditació i transcendència que cal esperar d’un fastfood japo com aquest. Estic dolgut. Hauria de rellegir aquest paràgraf, com fan els escriptors de debò. Dona prestigi.
Una darrera frase, aquesta del noi, rebuda amb dificultats. “Un instinto sexual, lo vive como una necesidad. A los hombres les gusta mas el sexo que…las mujeres…si no te corres…me aburriria soberanament…yo en la vida…lo he intentado pero no…la he visto, encima sin gafas y con cuatro copas…que no, que no…NOS MOVEMOS EN UN AMBIENTE QUE ES UN AMBIENTE, PERO HAY OTROS AMBIENTES”. Gloriós.
1 Comentari(s)
RSS dels comentaris Identificador URI TrackBack
Deixa un comentari
Sembla que a tots els restaurants passi. El nivell de bajanada d’una conversa es directament proporcional al volum d’aquesta. Així les converses intel·ligents i les declaracions d’amor verdaderes es deuen de realitzar en veu baixa, doncs les adivino per les actituts dels actors però no arribo a sentir-les, però converses de nivell com aquesta del restaurant japo sempre es publiciten soles.
Joan Carles