Quan fas quaranta anys diuen que tot canvia. Jo no vaig notar res d’especial, excepte que la meva dona em va regalar una celebració inoblidable amb els meus amics (i una stripper sorpresa!) Aquests dies, però, s’han produït aniversaris a la quarantena de diferents procedències i significats.
El 15 d’Agost va fer 40 des de Woodstock. Molts no se’n recorden, però els que tenien certes inquietuds van trobar fissures en aquella Espanya grisa per assabentar-se’n i jo que tenia 7 anyets recordaré com em va influir la peli que vaig veure molts anys després i, en el meu cas aquell increïble Ritchie Havens fent celleta (traducció casolana de “cejilla”) amb el polze! Fem l’amor i no la guerra, quin tros de missatge!
El 20 de Juliol, els dies previs a Woodstock, els ianquis trepitjaren la lluna, una estoneta abans que els soviètics. Una trivialització del progrés que donava més contingut, si això és possible, als que veien la humanitat com un tot que podia avançar en allò important, com a societat, com a espècie…aquella petita gent que va fer mític Woodstock. Per sort, crec que avui els científics majoritàriament formen part del grup dels qui desitgen un mon unit en el progrés de la humanitat, no solament de la tècnica.
El dia 1 de Setembre un tal Gaddafi obtenia el poder a Líbia mitjançant un cop d’estat. No posarem imatges, només dir que els libis comparteixen amb, entre altres, els espanyols, el trist privilegi d’haver aguantat un dictador 40 anys. Demostra la barreja de covardia, servilisme, avarícia i crueltat que una part de la humanitat acapara fins a l’obscenitat. Celebra tant fastuosa diada acompanyat aquells dies de Berlusconi i Chávez, la flor i nata, i gastant 28.000.000 d’euros en la festeta. Serà per deixar Berlusconi a l’alçada del betum!
Per cert, també ha fet 40 anys que els catalans paguem peatge a l’autopista del Maresme. Cadascú celebra el que pot.
1 Comentari(s)
RSS dels comentaris Identificador URI TrackBack
Deixa un comentari
La crisi dels 40 anys ara no existeix. A les dones potser una mica per la aparició d’algunes arrugues i l’inici de l’efecte de la gravetat sobre algunes parts del seu cos, pero als tios no ens afecta. No fa masses anys, pencant com a bésties i fumant i bebent com a carreters, als 40 els tios estaven cascats. Ara no. Si estas calvo et rapes i si no et deixes grenyes i et fas una cua. Si estas gras et poses la camisa per fora i si no, també. Ara es pot estar de conya als 50. Jo tampoc vaig tenir cap sensació de crisi als 40, i aquests 50 que vindran aviat s’acostan sense que es noti res. Suposo que la debacle arrivarà, pero no crec que vingui amb data preestablerta.