També vull agrair els Mossos la seva contribució creativa al fet reivindicatiu català. Tan amants com som de fer ensenya de la creativitat, hauríem de reconèixer la qualitat d’aquesta iniciativa. Algú creu que a un Guàrdia Civil o a un Policia Nacional se li hagués ocorregut protestar contra el govern que els paga adreçant-se als ciutadans catalans en català? I no és perquè siguin espanyols, no. Es que ni a un Guàrdia Urbà de Barcelona!
A partir d’aquesta constatació, proposo pels Mossos la Creu de Sant Jordi, el premi del FAD, el Nobel de Literatura i el de la Pau així com tot el que la Unesco tingui previst per a iniciatives creatives i trencadores.
Ara bé, un advertiment. El repte no és fer diana un cop, sinó mantenir el nivell o fins i tot superar-se. Què faran el proper cop? El seu públic està expectant!
Proposo alternatives de protestes potents, impactants i tan conseqüents com la anterior. Que durant les protestes no facin l’amor amb les seves parelles. Que beguin sempre el vi baratet dels menús baratets dels restaurants baratets sense gasosa. Que llegeixin el diari començant pel darrera o simplement que el llegeixin. Que busquin aparcament legal quan arribin a una emergència, traient el tiquet tot i veure que arriben tard. Que es posin tanga vermell, que porta sort (les Mosses no, que potser ja el duen). Que estomaquin també als neonazis quan hi ha una protesta.
No penseu que m’en foto. Noo, i ara! Només penseu que potser teniu raó, però tothom està parlant de l’idioma que utilitzareu, no de la vostra reivindicació. Estratègia equivocada.
Feu un comentari
Encara no hi ha comentaris.
RSS dels comentaris Identificador URI TrackBack

